Quim Monzó i seu discurs, genial.

El públic no solament estava alli, sinó també molta gent que veia el discurs des de casa, gent interessada pel tema de la fira, encara que de segur hi havia molta gent que li va tocar anar a la fira perquè sí. L’orador parlava d’un tema general i sobretot important, la història de la literatura catalana i de Catalunya, jo crec que  la gent es va commoure per la manera en que el gran literari va presentar aquell discurs, tothom va quedar bocabadat i no es veia gairebé per no dir ningú que fes un mal gest ni qui no mirara a Quim Monzó, tots estaven pendents del que sortia de la boca de l’orador. He de dir que la manera en que es va fer el discurs no és molt comú, el convidat explicava un conte sobre ell mateix on deia com havia de fer el discurs i els dubtes que en tenia, una forma extraordinària de no avorrir als oients.

En el discurs parlava primer del que pensava ell mateix, si no sabia si fer-lo o no pel que podria pensar la gent; després parlava de la literatura catalana i de Catalunya i de tot el que l’ha envoltat durant el temps; al final intenta saber en quina forma podria expressar-se i presentar el seu discurs.Quim Monzó pensa que Catalunya té molta importància i que no simplement és una província d’Espanya, pensa que és la nació més gran del món perquè diu que va ser el primer parlament, molt abans que Anglaterra, i que va ser la que va tenir les primeres nacions unides, a part de molts grans mestres literaris que ha tingut en el temps a pesar de la política; jo discreparia en ell però crec que no és el moment de parlar d'aquest tema.

Els recursos que ha emprat l’orador principalment són despistar el tema principal de la fira i no donar tanta importància a fets i expressar més el que ell pensa, ha aconseguit bastant que els oients no s’avorreixin escoltant les seves paraules i que li presten molta més atenció.

La impressió i la idea que m’he emportat d’aquest discurs a sigut molt favorable, ja que he descobrit una manera molt original d'expresar-se en públic, i entretinguda de traurelo a la llum; crec que el públic i els oients pensarien el mateix que jo, simplement per què és impossible que algú es quedara dormint escoltant el discurs de la manera en que el va presentar Quim Monzó.