El
públic no solament estava alli, sinó també molta gent que veia el
discurs des de casa, gent interessada pel tema de la fira, encara que
de segur hi havia molta gent que li va tocar anar a la fira perquè
sí. L’orador parlava d’un tema general i sobretot important, la
història de la literatura catalana i de Catalunya, jo crec que la
gent es va commoure per la manera en que el gran literari va
presentar aquell discurs, tothom va quedar bocabadat i no es veia
gairebé per no dir ningú que fes un mal gest ni qui no mirara a
Quim Monzó, tots estaven pendents del que sortia de la boca de
l’orador. He de dir que la manera en que es va fer el discurs no és
molt comú, el convidat explicava un conte sobre ell mateix on deia
com havia de fer el discurs i els dubtes que en tenia, una forma
extraordinària de no avorrir als oients.
En
el discurs parlava primer del que pensava ell mateix, si no sabia si
fer-lo o no pel que podria pensar la gent; després parlava de la
literatura catalana i de Catalunya i de tot el que l’ha envoltat
durant el temps; al final intenta saber en quina forma podria
expressar-se i presentar el seu discurs.Quim Monzó pensa que
Catalunya té molta importància i que no simplement és una
província d’Espanya, pensa que és la nació més gran del món
perquè diu que va ser el primer parlament, molt abans que
Anglaterra, i que va ser la que va tenir les primeres nacions unides,
a part de molts grans mestres literaris que ha tingut en el temps a
pesar de la política; jo discreparia en ell però crec que no és el
moment de parlar d'aquest tema.
Els
recursos que ha emprat l’orador principalment són despistar el
tema principal de la fira i no donar tanta importància a fets i
expressar més el que ell pensa, ha aconseguit bastant que els oients
no s’avorreixin escoltant les seves paraules i que li presten molta
més atenció.
La
impressió i la idea que m’he emportat d’aquest discurs a sigut
molt favorable, ja que he descobrit una manera molt original
d'expresar-se en públic, i entretinguda de traurelo a la llum; crec
que el públic i els oients pensarien el mateix que jo, simplement
per què és impossible que algú es quedara dormint escoltant el
discurs de la manera en que el va presentar Quim Monzó.
