Omniscient Nicolàs.

Un xiquet que quan a penes tenia deu anys tingué la seua primera aparició davant d'una càmera opinant sobre la mort de l'antic Papa Juan Pablo II emprant millor la paraula que, cuasi, la seua mare, a la que obligà a vestir-se, ya que es trobava en pijama, per a eixir a la concentració que hagué després de la mort de La seua Santitat.

Es prou sorprenent que una persona a tan curta edat es manejara d'eixa manera davant una càmera i parlant sobre un tema tan poc convencional per a la seua edat. Però és més sorprenent encara que de la nit al matí aquest xiquet invadira tots els mitjans de comunicació sent l'impostor que apareixia en totes les reunions d'alts càrrecs i s'havia fotografiat en tot el gabinet polític.

Es sorprenent que un jove, un estudiant que no aprova ni el pati, però que té un pic d'or, ha pogut aplegar a escalar fins lo més ''profund'' del nostre sistema polític, presumint de que coneix molts ''secrets'' que assolen als nostres polítics.

Però no hi ha res més cert que un impostor on millor es maneja és entre impostors, no sé qui té més culpa en este cas, si el petit Nicolàs per 'colar-se' en qualsevol event o tots els polítics que es deixaren seduïr per semblant charrador. Deixa molt que desitjar esta, nostra classe política, que no a soles es dediquen a manejar el diners que som nostres, si no que damunt es deixen enganyar per un xiquet de 20 anys.

¿Que ens fa pensar açó als espanyols? ¿Son polítics verdaderament capacitats per a ocupar els llocs que ocupen? El futur d'Espanya es verdaderament negre, com les tarGETES.

La joventut d'ara.

La joventut i en general la societat ens hem convertit en quasi robots amb tres braços, sempre pegats al telèfon mòbil i pensant no més en la última conexió del noi o la noia, en la festa del próxim dissabte o si les samarretes que tinc a l'armari són tendència o no.

És una pena que ocórrega aixó perque no ens preoucupem per les coses més simples, aquelles coses on es troba la verdadera felicitat. Un petó en el parc, una carta, regals que no siguen únicament textos de mil paraules escrists en un missatje de WhatsApp, hem oblidat la quedada en la plaça per a anar a jugar futbol, ja no anem a exposicions artístiques a trobarnos a nosaltres mateixos.

Hem oblidat fins i tot el significat de l'amor, ara el amor consisteis en estar conectats al mòbil fins a les tantes de la madrugada, l'amor ara es mesura en els 'me gusta' en Instagram o Facebook.

És realment trist, per qué deixem de costat tot alló que es realment important per a ser feliços i sobretot, pero a ser nosaltres mateixos.

Però estic segura de que ningú que s'identifique amb tot aixó s'ha parat a pensar per un momentet la quantitat de coses que han pasat pel seu davant i moltes d'elles verdaderes oportunitats, mentre ell tenia el ulls pegats al mòbil comprobant quants seguidors tenia en Twitter.

Benvinguda.

Per iniciativa d'una profesora de l'institut he creat aquest blog amb la inteció de crear entrades que serien els deures per a casa. Però com que ha dit que podriem emprarlo per qualsevol cosa i em considere una persona molt creativa vaig a emprarlo com a blog personal.

Podria fer-ho en castellà però em pareix molt bonica la iniciativa així que aniré publicant projectes que tinc en ment poquet a poquet, quan la presó de segon de bat em permeta.

També tinc que dir que si publique alguna coseta en castellà que no em menje la profe.